 | ||
| Portada El Periodico (10/1/19) |
Sembla ser que allò
que apuntava com a possibilitat al finalitzar el recompte a les eleccions
andaluses del dia 2 de desembre ahir es va confirmar: les dretes no han
plantejat absolutament cap objecció en el fet de pactar i sumar als seus vots
els d’una formació d’extrema dreta racista, masclista, xenòfoba i retrògrada i,
per tant, rubricar el que s'ha anomenat el PACTE DE LA VERGONYA.
Fins i tot amb la seria advertència provinent d’Europa de que amb aquesta gent
no s’ha de pactar, el PP i Cs, el segon a través del primer, fent cas omís
d'aquestes advertències han preferit obtenir un govern regional a qualsevol
preu que fer cas als assenyats consells provinents de països que tenen
experiència i saben el que representen partits extremistes.
Però el més preocupant
és que amb l’acord a que han arribat aquestes tres formacions s’homologa el
discurs homòfob, masclista i xenòfob que ha vingut marcant el partit ultradretà
i que els altres dos partits han assumit amb total naturalitat, sobre tot el
PP. Com a mínim, Cs ha intentat dissimular i fer veure que el pacte no anava
amb ells i que ells només havien pactat amb PP, però els Populars fins i tot
s’han assegut a negociar condicions vergonyoses per tots els andalusos.
A cada proposta
vergonyosa que presentaven des de la ultradreta, sortia el Sr Casado
a comprar-la i a dir que li semblava raonable. A cada condició exposada per la
formació d’extrema dreta quedava més clar l’intent de rehabilitar la ideologia
franquista en la política espanyola i que PP i Cs assumien sense gairebé ni
despentinar-se. La situació no tan sols és preocupant, és tambe descoratjadora.
Veure com aquests partits han caigut rendits davant dels ultres no evoca ni
transmet cap missatge positiu més enllà del que pretenguin vendre als seus seguidors.
I, a partir d’ara
veurem les repercussions que tindrà aquest pacte a tres bandes en els diferents
actors polítics. Comprovarem si pactar amb forces ultradretanes te
conseqüències polítiques o si és el que li espera al nostre país a partir de
que s’hagi produït aquesta entesa.
Deia Einstein
que "cada dia sabem més i entenem menys". Potser
això és el que ens està passant, potser cada vegada hi ha més coneixement però
la existència de més coneixement deixa de tenir importància si no el sabem aplicar.
A vegades sembla com si el temps passés i no aprenguéssim d'errors d'èpoques
passades.
